Escola de dansa. pas de comiat

Escola de dansa. Pas de comiat

Aurora Marsotto. Ed. la Galera.

Aquest llibre tracta d’una nena, la Violeta, que estudia a l’Institut del Teatre. És la seva primera setmana de vacances i la mare li havia promès fer un viatge amb ella, però com que és de feina no hi pot anar i es queda amb la seva àvia a Barcelona, la Mary Violet Duchamp, que és una gran artista de dansa. Passa tota la setmana amb ella i es va trobant tots els seus amics, i també amb una amiga seva, més gran, la Greta, que ha de fer el pas de comiat (l’últim dia la van anar a veure, i ho va fer molt bé). Durant tota la setmana s’ho passa molt bé i gaudeix de moltes aventures.

En aquest llibre jo m’he sentit identificada per vàries raons. Aquesta nena trobo que s’assembla a mi perquè li agrada tan la dansa com a mi, és també tímida, a més és rossa i té la mateixa edat que jo. Tanmateix, quan parla de dansa, és a dir, quan diu tots els passos de dansa (chassé, attitude, pas de vals…) m’imagino a mi mateixa en peus, amb un mallot i les sabatilles de dansa ballant i fent aquests passos.

En els últims capítols, quan la Greta estava molt nerviosa per l’espectacle del pas de comiat, la Mary Violet Duchamp li va donant consells, com per exemple que no ha d’escoltar la música si no sentir-la, em recorda quan jo estic a punt de sortir a l’escenari per ballar i la nostra professora ens dóna consells per no estar nervioses. Per una altra banda, tots els consells que la Mary Violet Duchamp ha recomanat a la Violeta al llarg del llibre, em serveixen a mi per anar rectificant errors o males postures que de vegades jo també faig quan ballo.

L’espai on passa aquests conte és a Barcelona, concretament als voltants de l’Institut del Teatre, i sembla que passi a l’actualitat.

La història dura una setmana i mitja durant les vacances d’estiu per què la Violeta passa tota la setmana a casa de la seva àvia, més el tres o quatre dies que estan al seu poble amb la seva mare.

Aquest conte està narrat per una tercera persona, que no és cap dels personatges, com si el narrador hagués estat present en tot moment durant la història que ens narra. El llenguatge que utilitza és fàcil de seguir i la història és prou amena i entretinguda, al menys per a tothom qui li agradi la dansa.

Crec que és un bon conte i m’ha agradat molt llegir-lo. El recomanaria a tothom que li agradi la dansa.

Mar Canals Juste
2n ESO
Anuncis

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s