Uncategorized

Què hi ha darrere els mòbils?

Aquest ha estat el títol del taller que hem fet amb Alba Trepat de Setem Catalunya sobre el recorregut que fan els mòbils abans d’arribar a les nostres mans.

i… perquè aquest taller a club de lectura?

Connexions, d’ Elisabeth Esteward ens explica la vida de tres noies. Una viu al Congo, l’altra a la Xina i l’altra a Canadà. Al final, veiem que cadascuna està involucrada en un procés de la fabricació d’aparells electrònics. Per aprofundir en aquest tema n’Alba ens ha parlat de la situació i problemàtiques a cada lloc.

Moltes gràcies!!

Aquests són els videos que hem vist en funció del procés dels aparells electrònics: Extracció de minerals, fabricació, comercialització i residus.

Viatge al punt zero de la tecnologia (TV3) from Parellada – Reporting Africa on Vimeo.

Amnistia Internacional denuncia l’explotació infantil que hi ha rere les bateries dels mòbils i els cotxes elèctrics

 

Anuncis

La venjança dels Panteres Negra

Ja hem fet la segona activitat d’aquest club de lectura.

Amb en Misael del punt JIP i amb na Mire i en Jordi de “a peu de carrer” hem fet un taller de diferents estructures de relacions.

Hem parlat de n’Oswaldo, en Dani, n’Oscar, na Tamara i els rols que representen cadascú. També de relacions sanes i de lider positius. Hem fet teatre. I hem vist la importància i responsabilitat del que mira.

Ha estat meravellós!!

Moltes gràcies Misael, Mire i Jordi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Minas antipersona

Maria muere y Sofia en El Secreto del Fuego es mutilada por una mina antipersona. Pero que son y para que sirven?

Las minas antipersonas son un tipo de mina terrestre. Están diseñadas para matar o incapacitar a sus víctimas. Se utilizan para colapsar los servicios médicos enemigos, desmoralizar a sus tropas, y dañar vehículos no blindados. Por ello, se busca sobre todo que hieran gravemente o mutilen, y no tanto que maten, ya que las consecuencias de un herido en la guerra son más problemáticas que las de un muerto. Así, sus efectos más comunes son amputaciones, mutilaciones genitales, lesiones musculares y en órganos internos, o quemaduras.

Se calcula que hay más de 110 millones de minas repartidas en más de 64 países (la mayoría en África). Cada año más de veintiséis mil personas mueren o sufren traumáticas mutilaciones debido a las explosiones de estas armas. Pueden permanecer activas durante más de cincuenta años después del fin de un conflicto. Frecuentemente no se señalizan las zonas minadas, ya que son lanzadas arbitrariamente desde aviones o desde lanzadoras sin ningún control sobre la zona en que caen. Tampoco se elaboran mapas de minas, cosa que provoca, como ocurrió en Bosnia-Herzegovina, que muchas veces los soldados en plena retirada ante una contraofensiva del contrincante fueran víctimas de las minas que ellos mismos habían colocado previamente

Los principales países productores, que forman un arsenal de entre 180 y 185 millones de minas, son los Estados Unidos,China, Rusia, Israel, Pakistán, Sudáfrica, Corea del Norte, Corea del Sur, Nepal, India, Singapur y Vietnam.1

Los países más afectados por esta plaga son Camboya (10 millones de minas; uno de cada 236 ciudadanos está mutilado),Angola (9 millones de minas; uno de cada 470 habitantes está mutilado) Bosnia-Herzegovina, Afganistán, El Salvador,Nicaragua, Colombia (En 2009 se reportaron un total de 777 víctimas de minas antipersonal en Colombia), Perú (en la frontera con Ecuador), Sudán, Mozambique, Somalia , Irak y Sahara Occidental

Fuente: wikipedia

220px-valmara69_ap-mine220px-pom-2s

 

El gust per la lectura a Els Arcs

L’escola Els Arcs participa en el concurs El gust per la lectura, un programa que té

” per objectiu global la formació de bons lectors i lectores. Es tracta que, al llarg de la seva formació educativa, els nostres alumnes esdevinguin lectors competents, crítics i capaços de gaudir del plaer de la lectura.”

A primer i segon d’ESO estem llegint

  • Sherman Alexie. Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada. Edicions de 1984. [Tema: identitats]
  • Roald Dahl. L’autoestopista. Estrella Polar. [Autor] 
  • Jordi Sierra i Fabra. També van ser joves. Editorial Casals (Bambú lectors). [Gènere: biografies]

i a tercer i quart:

  • Roald Dahl. Històries imprevistes. Barcelona: Editorial La Butxaca. [Autor]
  • Xavi Sarrià. Totes les cançons parlen de tu. Sembra Llibres. [Tema: identitats]
  • Assumpta Montellà. La maternitat d’Elna. Ara Llibres. [Gènere: biografies]

A veure com anirà tot. Tenim fins dia 22 d’abril per presentar els treballs!

segell_1516_hiparticipem

Ciutats dividides. Exposició ‘Living on the edge’

Sobre el conflicte i la reconciliació en quatre ciutats dividides d’Europa

Living on the edge

Les fronteres i els límits no són només conceptes geogràfics, sinó també una condició de l’esperit. A Europa, ara que les fronteres nacionals són més permeables i menys restringents que mai, els conflictes més forts estan relacionats amb l’espai urbà. Aquestes ferides són palpables en quatre ciutats dividides: Nicòsia (Xipre), Belfast (Irlanda del Nord), Mitrovica (Kosovo) i Mostar (Bòsnia i Hercegovina). Els conflictes ètnics i religiosos que han viscut han deixat una profunda empremta en les societats actuals, que han quedat dividides en dues parts gairebé aïllades. També hi ha gent, però, que vol superar el passat i definir un futur comú més enllà de les diferències. Tota ciutat és alhora un camp de batalla i un laboratori de convivència. Les ciutats dividides representen una situació extrema dels conflictes que es poden generar a l’interior d’una comunitat.

L’exposició Living on the edge. Conflictes i reconciliació en ciutats dividides d’Europa ens explica com les històries de conflicte i de reconciliació s’entrellacen i es reflecteixen en el mirall fragmentat del teixit urbà on tenen lloc.

La mostra ha estat creada pel periodista Angelo Attanasio i el fotoperiodista Marco Ansaloni, i ha estat produïda per l’ICIP. Consta de 56 fotografies i de quatre reportatges en vídeo corresponents a cadascuna de les ciutats: Belfast, Nicòsia, Mostar i Mitrovica. També s’acompanya d’aquest tràiler.

Font: ICIP (Institut Català internacional per la Pau)

Roald Dahl

El 2016 és el centenari del naixement de Roald Dahl. Per celebrar-ho i difondre la seva obra des de l’escola Els Arcs hem programat una sèrie d’activitats:

  • Aparador amb la vida i l’obra de Roald Dahl i del seu il·lustrador.

    20160216_122244

    Aparador de Roald Dahl i Quentin Blake

  • Aparador literari “la biblioteca de la Matilda“. On es recullen els llibres que va llegir Matilda en la seva infància i adolescència.
  • Projecció de tres pel·lícules: Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda i el Fantastico Sr.Fox .

 

  • A més, des de català i des d’anglès s’han posat textos de Roald Dalh per les comprensions lectores, exemples de tipologies textuals i d’altres activitats.

Per acabar-ho d’arrodonir, el dia que varem veure la pel·lícula de Charlie i la fàbrica de xocolata, les cuineres ens vàren posar de postres un pastís de xocolata. Gràcies!!!!

11208234_ori

Nepal. Xerpa

250px-Sherpa

Els xerpes són una ètnia originària del Nepal.

Dins el complex mosaic de la població nepalesa, formen part dels pobles mongols i tibetans, i actualment habiten sobretot a Solu Khumbu, a l’est del Nepal, malgrat que també hi ha alguns pobles xerpes a la vall de Helambu, situada al nord de Katmandú. La població estimada és de devers 60.000 persones.

La seva capital és Namche Bazar, i Pangboche es considera el més vell dels pobles xerpes del Nepal i se suposa que va ser construït fa 300 anys. Khunde i Khumjung són dos pobles importants més.

Els xerpes parlen un dialecte tibetà, i com els tibetans també són budistes. Tradicionalment feien de pagesos, traginers i comerciants, fins que a començament del segle XX, i sol·licitats per la seva bona adaptació a la vida a les altures,[1] varen començar a fer de guies i portadors per anar a l’Himàlaia.

És costum entre els xerpes que els posin com a nom el dia de la setmana en què varen néixer:

dilluns: Dawa
dimarts: Mingma
dimecres: Lhakpa
dijous: Phurbu
divendres: Pasang
dissabte: Pemba
diumenge: Nima

Durant molts d’anys l’aïllament de Solu Khumbu va ajudar a mantenir les seves característiques i els seus costums, i ara, malgrat que estiguin en contacte amb gent de tot el Nepal i d’arreu del món, mantenen els seus trets físics gràcies a una tradició de matrimonis entre membres de l’ètnia xerpa però amb membres de clans (18) diferents al seu.

La paraula xerpa es va donar a conèixer a tot el món quan en Tenzing Norgay va pujar a l’Everest amb Sir Edmund Percival Hillary el 1953.

També és un xerpa Ang Rita Xerpa, el que ha pujat més vegades a l’Everest, i dos xerpes més, Pemba Dorjie i Lhakpa Gelu, competeixen per veure qui d’ells dos fa més via a pujar-lo.

Actualment, malgrat que no tots els xerpes fan de guies o portadors d’alçada, la paraula xerpa s’utilitza incorrectament a Occident per a designar, en general, els guies i portadors, malgrat que no siguin xerpes.

Font: Wikipèdia.